Pobles Esquimals

Els pobles Esquimals són autòctons de Groenlàndia i les zones àrtiques de Canadà, Alaska i Sibèria. Tradicionalment eren nòmades i es dedicaven gairebé exclusivament a la caça i la pesca. Durant el segle XX molts s'han sedentaritzat, i alguns treballen, principalment a la mineria o en la indústria del petroli, o a l'administració. Molts esquimals tenen problemes d'adaptació a aquest nou tipus de vida: addicció l'alcohol i altres substàncies, obesitat o depressions.

Els esquimals es divideixen en dos grups, inuit i yupik. Encara que els dos pobles tenen origens comuns, es van separar fa segles i tenen llengues i tradicions diferents.

Esquimals en caiac, embarcacions lleugeres per pescar.

Inuit

Els Inuit habiten bàsicament a Groenlàndia, i el nord de Canadà i Alaska. Són uns 175.000 individus. El tret més caracterísitic dels Inuit és la construcció de cases temporals de gel, anomenats igloos.

Grup inuit a començaments del segle XX, construint un igloo.

Yupik

Els Yupik viuen a l'extrem est de Sibèria, i a Alaska, als Estats Units. La seva situació és més difícil, són aproximadament uns 21.000. Al contrari que els Inuit, no construeixen igloos. Passen l'estiu pescant, de manera nòmada, i a l'hivern s'agrupen en petites poblacions.