Visual InfoGlobal

Qui som?

Contacte

Utilitzem cookies per millorar la seva experiència, si segueix navegant, accepta la política de cookies

Minories de Mèxic

 

Minories de Mèxic

Mèxic conserva diversos grups minoritaris, descendents dels pobles indígenes precolombins. Hi ha 56 grups reconeguts oficialment, que sumen una poblaió total d'aproximadament 15 milions d'habitants. Molts d'aquests grups són d'origen Maia, i també són presents a Guatemala.

Nahuas

Els Nahuas són un conjunt de tribus del centre de Mèxic, entre les quals hi ha els descendents dels Aztecas. Tenen en comú una cultura i una llengua, el náhuatl. Actualment la majoria viuen en nuclis urbans, i s'han incorporat els sectors productius de la societat mexicana. Tot i que en l'actualitat són catòlics, celebren també les seves festes ancestrals.

Homes nahua a Zacatlán
Dona nahua, venent artesania

Maies

El poble Maia, ubicat a la península del Yucatán, són els descendents de l'antiga civilització Maia. Tot i que la civilització es dóna per desapareguda amb l'arribada dels colonitzadors, el cert és que l'últim estat Maia independent de facto va desaparèixer el 1901, en l'anomenada Guerra de Castas, una revolta indígena reprimida pel govern mexicà. Actualment conserven en gran mesura els costums i tradicions ancestrals.

Família Maya a la província del Yucatán
Joves Maya amb el Huipil, el vestit tradicional femení, amb estampat característic de cada poble.

Zapotecas

Els Zapotecas es situen principalment a l'Estat de Oaxaca. Durant vàries dècades, molta han emigrat a Estats Units, on habiten grups que mantenen les seves tradicions. Són un poble molt preocupant per la conservació de la seva llengua, que la majoria parlen, i en mantenen l'escriptura: Hi ha diversos escriptors mexicans en llengua zapoteca.

Grup de Zapotecas el 1908

Mixtecas

El territori històric dels Mixtecas és «La Mixteca», una regió muntanyosa entre els estats de Puebla i Oaxaca. Se'ls considera un dels pobles més antics de Mesoamèrica. Degut sobretot a la pobresa, bona part han emigrat al nord de Mèxic i a Estats Units, on són contractats com a treballadors agrícoles. Les comunitats mixtecas actuals estan molt aïllades, parlen llengües diferents, i no tenen relació entre elles.

Lila Downs, popular cantant mexicana d'origen mixteca
Nens ballant Jarabe, una dansa tradicional mixteca.

Otomís

Els Otomís habiten al centre de Mèxic. Històricament, eren rivals dels Nahua, i van jugar un paper important en la conquesta d'Amèrica, aliant-se amb Cortés contra el poble Nahua. La majoria viuen actualment de l'agricultura, especialment de l'agave, o han emigrat per a treballar en plantacions agrícoles al nord.

Artesania otomí
Camperols otomís en un camp d'agave, el 1895

Totonacas

Els Totonacas viuen majoritàriament a l'estat mexicà de Veracruz i, com els otomís, van aliar-se amb Cortés contra els aztecas. Són un poble agricultor, que fins a finals del segle XIX era el principal productor mundial de vainilla. Actualment cultiven sobretot blat de moro, cafè i fesols. També n'hi ha que treballen en la indústria petroquímica.

Indi totonaca venent souvenirs. Alguns d'ells aprofiten el turisme
Joves totonacas, fent el ritual anomenat "voladores"

Tzotzils

Els Tzotzils són un poble que habiten majoritàriament a la regió dels Altos de Chiapas. Han estat un dels pobles més explotats i oprimits, primer per espanyols i després pels ladinos (pobladors de zones urbanes, amb ascendència espanyola i indígena), cosa que ha portat a revoltar-se diverses vegades. El cultiu de les poques terres que tenen de propietat no els donen per sobreviure, i ho combinen amb la venda d'artesania i el turisme. Van donar suport a l'alçament de l'Ejército Zapatista a finals del segle XX.

Dones tzotzils venent artesania
Grup d'indis tzotzils

Tzeltals

També descendents dels Mayes, viuen a la regió muntanyosa de Chiapas. Viuen en coumintats sota el sistema de «usos i costums» que respecta les autoritats i la política tradicional indígena. Viuen de l'agricultura i de l'artesania tèxtil, que a vegades han de complementar amb treball asalariat per poder subsistir.

Nena Tzeltal
Grup de ballarins Tzeltals